Fotos marxa anti-CIE's

Marxa pel tancament dels CIEs

Concentració antirracista a Benimaclet (Vlc)

"Tots els colors, totes les cultures, Benimaclet diu no al racisme"

Manifestació contra la monàrquica i per la 3ª

A l'aniversari de la constitució monàrquica, resposta popular (Madriz) per la 3ª republicana.

Els veïns de Benimaclet denuncien a E2000

/antifeixistes.org/

El partit d'extrema dreta España2000 ha aconseguit l'efecte contrari d'allò que pretenia: unir els veïns contra ells i crear una gran consciència antifeixista al barri, que ha respost amb contundència a les amenaces i coaccions que van patir els propietaris i clients del Centre Social Terra el passat dilluns i les agressions a dues persones la setmana passada. Ahir dimecres, una roda de premsa enmig de la plaça on els menys de 30 ultres celebraren el seu míting el passat divendres, anuncià la ferma posició de l'Assemblea de Veïns, l'Associació de Comerciants, les escoles i instituts i els col·lectius del barri de combatre el feixisme i de denunciar els atacs rebuts. Així, anunciaren que presentarien a la Fiscalia varies denúncies pels distints incidents registrats, després del darrer episodi macarra del president del partit ultra, José Luís Roberto, que es va presentar al Centre Social Terra junt a 15 individus més, alguns dels quals amenaçaren de mort els clients i treballadors del bar, segons explicaren ahir a la roda de premsa. Aquesta acció demostra la caiguda en picat del partit, que lluny d'una imatge seriosa, torna al hooliganisme i s'oblida de fer política, buscant els incidents que no va trobar durant la ridícula manifestació de divendres passat. Una de les persones presents durant la visita dels ultres al Terra, relata com va ser una de les amenaces: ¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!' . Tot això davant vora 20 testimonis que hi havia al bar. També es denuncià durant la roda de premsa l'agressió feixista patida per una parella d'estudiants els dies previs a la manifestació. Per tot això, els veïns anunciaren que presentaran una denúncia a la Fiscalia i demanaren una reunió amb el Delegat del Govern, a més d'un pronunciament de les forces polítiques al respecte. Els ultres obliden que els antifeixistes som tots i totes els qui creiem en la llibertat sense coaccions, en la democràcia amb els drets humans com a bandera, sense condicions de raça, sexe o manera de viure. Els qui estan fora de la democràcia són ells. Ells contra tots i totes.

Jornades antifeixistes 20n: Recuperem la memòria, lluitem contra el feixisme.

El passat divendres 19 de novembre començaren les jornades antifeixistes organitzades per Valencia Antifeixista. El mateix divendres, començaren amb un concert al C.S.O. Proyecto Mayhem, amb els grups Golpe bajo, Atzembla, Vagos y maleantes y Ki sap.

El dissabte 20-N, a les 19.30h de la vesprada, estava convocada la Manifestació Antifeixista.

Es congregaren al voltant de 350 persones. La manifestació va eixir des de les Torres de Serrans i va transcórrer sense cap incident, malgrat la presència policial, fins a les mateixes portes de l'Ajuntament valencià. Els i les antifeixistes corejaren lemes contra els nazis, en repulsa al govern valencià i espanyol i feren especial èmfasi en el record als companys morts en mans feixistes. Repetidament es corejà: "Carlos, hermano, nosotrxs no olvidamos", "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó", “vosaltres feixistes sou els terroristes”, entre d’altres.

 + info 

Resta del territori de l'Estat 

Ridícul d'E2000 a Benimaclet (Vlc)

El partit d'extrema dreta España2000 es va defenestrar públicament el passat divendres 19-N als carrers de Benimaclet, amb una ridícula desfilada de menys de 40 persones protegits per més policies que manifestants i davant la indiferència del veïnat. Amb constants crits provocadors contra els moviments socials d'esquerra, al més pur estil tribu urbana, la manifestació ultra fracassà com ja ho va fer el passat mes de juny al Cabanyal, on no va aconseguir provocar els veïns i per contra, aconseguí l'efecte contrari: conscienciar encara més el barri en la seua lluita contra la intolerància i el seu rebuig a l'extrema dreta.

+ info

20N ANTIFEIXISTA

Actes antifeixistes a València pel 20N: festa antifa al Mayhem el 19 de novembre 20 hores y mani antifa el 20 de novembre a les 19:30 hores. Convoca l'assemblea València Antifeixista, d'on és partícep el CAHN. (Els diners recaudats s'utilitzaràn per a fer més actes antifes.)

+ info: València Antifeixista

Xerrada pel company Carlos i totes les víctimes del feixisme

Ateneu Popular - Pere Bonfill 12 - València - 19:00h

Este DIJOUS 11 a les 19:00 a l'Ateneu Popular (Pere Bonfill 12, València) xerrada homenatge per Carlos Palomino i totes les víctimes del feixisme. Convoca el Col·lectiu Antifeixista de València, hi haura un video-documental i intervenen els companys de València i de la coordinadora de Madrid.

¡Carlos, hermano, nosotros no olvidamos!

3 anys sense tu, 3 anys amb tu!

El millor homenatge, continuar la lluita!

I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat

+ info

Concentració pel "Dia internacional contra el feixisme i el racisme"

El CAHN s'adherix a aquest acte organizat per Acció Popular Contra la Impunitat. Recordem així la nit del 9 de novembre del 1938 "la nit dels cristalls trencats", en homentage i record a les seues víctimes es nomemà a aquesta jornada: "Dia internacional contra el feixisme i el racisme". Aquest acte forma part d'un homenatge conjunt a tota europa coordinat per la xarxa inter-asociativa UNITED FOR INTERCULTURAL ACTION. Cal dir que és també un acte protesta contra les agressions i actituts racistes, homòfobes, xenòfobes i feixistes que encara a dia d'avui ocorren a les nostres localitats.


Comunicat:

CAMPANYA INTERNACIONAL CONTRA EL RACISME I EL FEIXISME
Els darrers anys, les societats occidentals estan patint un greu retrocés democràtic i de drets humans amb el teló de fons de la crisi econòmica i la por al futur. La història ens ha ensenyat que aquests episodis són els més favorables perquè els discursos i les idees intolerants, les pors i els prejudicis, contaminen les societats democràtiques que tant ens han costat construir.

L'arribada de l'extrema dreta racista i xenòfoba a les institucions europees, als governs, als parlaments i als ajuntaments, i els falsos debats sobre cultures millors o pitjors, han situat els immigrants, els musulmans, els jueus, els homosexuals i els drets humans en el punt de mira de les organitzacions i discursos d'intolerància.

És per això que és necessària una resposta basada en la complicitat de tots els agents socials, polítics i culturals, per tal d'aturar la promoció de l'odi al diferent. Per fer fora de l'agenda política els discursos i les pràctiques que condemnen certs col·lectius a la marginació i a l'estigmatització. Per alertar la societat que aquestes pràctiques i aquests discursos, articulats sobre prejudicis, són l'avantsala del feixisme que tan tristament va conèixer Europa fa 70 anys i que ja creiem derrotat.

La deportació i criminalització dels gitanos a França; la construcció de presons per immigrants sense papers (CIEs) i l'ús de la immigració com arma electoral; l'estigmatització constant de l'Islam i dels musulmans; Els tòpics antisemites; Els atacs i la marginació de la comunitat LGTB; Les manifestacions xenòfobes i racistes; Els atacs incessants i impunes de grups d'extrema dreta contra persones, locals i actes, i l'escassa atenció que els governants presten a aquests fets, emplaça de nou a la societat civil a prendre la paraula i donar un pas endavant, sempre per davant de les institucions, per reclamar mesures concretes i contundents per posar fi d'una vegada a la normalització de la intolerància.

Les organitzacions sota-signants convoquem pel proper DISSABTE 13 DE NOVEMBRE a les 19:00hs una CONCENTRACIÓ a la Plaça de la Mare de Deu de València per commemorar, com es farà a la resta de països europeus, la Kristalnatch, la "nit dels cristalls trencats", quan els nazis van encetar la seua política d'extermini contra els col·lectius diferents que culminà amb l'Holocaust.

El simbolisme d'aquesta data no és casualitat, ja que al nostre parer, hui s'està produint una constant Nit dels Cristalls Trencats contra col·lectius diferents a tota Europa, amb l'ascens de l'extrema dreta a les eleccions i la normalització dels discursos racistes i involucionistes ja en boca dels polítics que, obviant la seua responsabilitat, utilitzen els tòpics amb clares intencions electoralistes.

A més, el dia 16 de novembre és també el Dia Internacional de la Tolerància, pel què, amb més motiu, el nostre acte pretèn enllaçar ambdues dates (9 i 16 de novembre) i recordar la necessitat de combatre la intolerància per poder viure en una societat democràtica i en pau.

Aquest acte vol cridar l'atenció sobre la perillositat dels discursos d'odi i intolerància que s'estenen per Europa, i demostrar que, com fa 70 anys, els demòcrates no estem disposats a permetre una involució política que ens retorne a temps passats.

ELS DRETS HUMANS NO SÓN NEGOCIABLES, NI ESTAN SUBJECTES A CAP CIRCUMSTÀNCIA ECONÒMICA, POLÍTICA I SOCIAL.

Primer van venir pels jueus,
i jo no vaig dir res, perquè no era jueu.
Després van venir pels comunistes,
i jo no vaig dir res, perquè no era comunista.
Després van venir pels sindicalistes,

i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista.
Després van venir per mi,
i ja no quedava ningú per defensar-me.
Pastor Niemöller, víctima dels nazis

Acció Popular Contra la Impunitat
United for Intercultural Action

Octubre d'homenatges: hasta sempre!

Aquest mes d'octubre ens han deixat tres històrics lluitadors antifeixistes.

Des del Col·lectiu Antifeixista Horta Nord, el nostre més sentit condol i homenatge.

Descanseu en pau.

Mari Carmen Cuesta "la peque"


Remedios Montero "Celia"


Marcelino Camacho



Glòria eterna, sempre vius, sempre en el record!

Vixca la lluita antifeixista!

Vídeos: història AA

Vídeos: Breve historia movimiento antifascista militante

Vídeos RFB:








Vídeos manifestacions antifeixistes contemporànies:

Cançons: història AA

Canciones: Breve historia sobre el movimiento antifascista militante.

Himno de la RFB: Der Rote Wedding.



Der Rote Wedding versionado por Commandantes.



The AFA Song, de The Opressed.

Imàgens: història AA.

Imágenes: Breve historia sobre el movimiento antifascista militante.

Emblema de la RFB. Formado por sus iniciales más el saludo y la estrella comunista.Uniforme del RFB.

Desfile de la Rotfrontkämpferbund en 1927. Presidente Ernst Thalmann (izq.) y segundo presidente Willy Leow (der.) de la RFB.Cartel de propaganda del RFB, donde este persigue el fascismo hasta aplastarlo.

Gran concentración comunista: KPD, RFB y simpatizantes en Berlín el año 1928.
Vehículos del Rote Hilfe Deutschlands (Socorro Rojo Internacional) haciendo propaganda y captando fondos para los presos políticos en Berlín el año 1928 durante una concentración. El SRI era una organización internacional, ligada a la Komintern, dedicada a ayudar a los presos encarcelados por ser comunistas.

Miembros del RFB haciendo su característico saludo del puño en alto.

Emblema de la originaria AA.

El 10 de julio de 1932 se celebró en la Filarmónica de Berlín el "Congreso de la Unidad" donde se pusieron las bases para fundar Antifaschistische Aktion.

Cartel de propaganda de AA llamando a la unión antifascista.

Karl-Liebknecht-Haus, desde los años 20 sede del KPD, la KJVD, la RFB y después de la AA. El 23 de febrero de 1933 la Gestapo y los SA la ocuparon, el 1 de marzo fue clausurada. Reconvertida en sede de la División para el combate contra el bolchevismo de la policía, fue también lugar de interrogatorios (torturas) para opositores y judíos, alojamiento de autoridades prusianas y sede de los SA. Con el establecimiento de la RDA fue entregada al SED. Actualmente es la sede central de DIE LINKE.

Emblema de la actual AA.

Evolución de la cartelería de AA: los 30, los 70-80 y los 90.

Manifestación de la AA alemana.

Cartel de contramanifestación para evitar un acto neonazi en Dortmund 2009.

Bloqueo de calles para impedir el "1 de mayo" fascista en Berlín 2009.

Cartel contra el G8 de 2007.

Manifestación contra el fascismo y el capitalismo organizada por la Coordinadora Antifascista de Madrid, fundada en 1989.

Gran manifestación en recuerdo de Carlos Palomino, Madrid 2008.

Manifestación contra la crisis capitalista.

Cartel anunciante de una manifestación antifa en Zaragoza.

Concentración contra el fascismo en la Puerta del Sol, Madrid.

Història AA (CAT/ES)

(CAT)

BREU HISTÒRIA SOBRE EL MOVIMENT ANTIFEIXISTA MILITANT

La primera oposició al feixisme, com és natural, s'hi va donar allà on sorgí per primera vegada. A la Itàlia dels anys 20, on aquesta oposició als carrers era bàsicament espontània o contestatària. Es a dir, els lluitadors antifeixistes es reunien puntualment als carrers per fer front a un determinat acte feixista. No es van organitzar conjuntament ni es van associar d'una manera permanent per a realitzar l'acció antifeixista. Al contrari que va passar poc després a Alemanya, tal volta per l'experiència acumulada encara que aquest no és l'únic factor a tindre en compte, on des de el primer moment sorgiren associacions per combatre el feixisme.

El 18 de juliol de 1924 el KPD (Partit Comunista de Alemanya) crea l'organització d'autodefensa dels comunistes alemanys, la Rotfrontkämpferbund (Lliga de Combatents del Front Roig, RFB), en el que fou la primera organització dedicada fonamentalment a combatre el feixisme. L'objectiu es respondre als atacs dels SA (Seccions d'Assalt) del Partit Nazi (NSDAP), protegir als treballadors, defensar organitzacions i locals obreristes i lluitar contra el feixisme als carrers. Els seus membres foren els que idearen el salut comunista del puny en alt, saludant-se així d'una manera pròpia entre ells al crit de "Rot Front". De fet el seu emblema consta de les seues inicials, el puny en alt i l'Estrela Comunista (estrela roja de cinc puntes). El 3 de maig de 1929 el Ministeri de l'Interior (SPD, Carl Severing) va prohibir la RFB, no va passar així amb les SA que seguiren a lloure. Malgrat açò la lluita continuà en forma de grups autònoms de lluita integrats en la KGF (Federació de Lluita contra el Feixisme) dedicats a la defensa més bàsica. Fou una iniciativa pràctica, de la tàctica del KPD del front unit des de a baix, per organitzar als treballadors i aprofitar gran part de les estructures orgàniques de la RFB.

Durant la Gran Depressió del 1929 i la dècada dels 30 es produí un gran augment del finançament burgés al Partit Nazi i el seu gran auge. S'incrementà també el nombre d'atacs dels SA contra barris, locals, grups i dirigents obrers, inclús també al Reichstag (parlament alemany). El KPD davant eixa situació proclamà la tàctica del front unit contra el feixisme i el 26 de juny de 1932 es fundà Antifaschistische Aktion (Acció Antifeixista, AA). L'objectiu era fundar un gran moviment inclusiu de lluita antifeixista i recuperar la iniciativa per aixafar el nazisme. L'antiga RFB passà a vertebrar l'AA integrada a més de per comunistes per socialdemòcrates de base, sindicalistes, anarquistes, grups de joves, esportistes associats i demés antifeixistes. El seu emblema consta de dos banderes dins d'un flotador salvavides en color roig.

El 30 de gener de 1933 amb la renúncia de l'actual canceller, el president d'Alemanya (Paul Von Hindenburg) li dóna eixe càrrec a Adolf Hitler. La nit del 27 de febrer de 1933 es produí l'incendi del Reichstag, el succés més determinant per a l'accés total dels nazis al poder alemany. L'acusació contra els comunistes, el seu antagònic i principal rival, els únics que oferien una oposició frontal i una força capaç de derrotar-los, ja estava preparada i poc després es va demostrar la seua falsedat. Després d'una gran campanya propagandística, al dia següent s'aprova el "Decret del President del Reich per a la Protecció del poble i de l'Estat" on es suprimeixen hasta nou avís les llibertats d'expressió, prensa, associació, individual, reunió i secret de comunicacions, que permet els milers d'arrestos als comunistes i la desaparició del grup parlamentari i la candidatura a les eleccions del 5 de març del KPD . En quant a Antifaschistische Aktion es la primera organització que es prohibix, sofrint també els seus membres la persecució. Poc després, el 23 de març, s'aprova (amb l'ajut del Partit de Centre, Zentrum) la "Llei Habilitant" que permet plens poders al canceller d'Alemanya, Hitler. Així s'ilegal·litza i extermina tota oposició al feixisme nazi.

Amb l'inici de la II Guerra Mundial, els alemanys com la resta d'europeus de la resistència continuaren guerrejant contra els exèrcits feixistes al moviment partisà i també com a integrants de l'Exèrcit Roig (URSS).

Acabada la guerra, molts nazis tornaren a ocupar llocs de responsabilitat estatals (política, justícia, defensa, intel·ligència...) de la RFA (República Federal d'Alemanya) i la burgesia nazi i col·laboradora seguiren amb les seues empreses impunement. Mentre que a la RDA (República Democràtica Alemanya) d'acord amb les resolucions de la Conferència de Postdam s'optà per una via de desenvolupament democràtica-antifeixista, on la política de pau i l'antifeixisme eren raó d'estat. A més, les propietats dels nazis passaren a la titularitat del poble i al control dels seus obrers. Als anys subsegüents, la RDA i l'URSS, en qualitat de membre de la coalició dels Aliats, en repetides vegades presentaren propostes amb la intenció de aconseguir la unificació d'Alemanya, neutral i desmilitaritzada.

L'any 1956 la Cort Constitucional Federal de la RFA il·legalitza el KPD, contant aquest amb una forta presència en la política alemanya i un gran suport popular.

L'any 1968 una part de la militància del prohibit KPD aconsegueix fundar el DKP (Partit Comunista Alemany) a la RFA. Amb l'experiència del maig del 68 alemany i la posterior múltiple divisió del moviment obrer i estudiantil combatiu, als 70 es recuperà la idea, i també el símbol, de l'originaria Antifaschistische Aktion. Amb la funció d'unir forces, aparcar xicotetes diferències i aconseguir la unitat d'acció, l'objectiu era formar coalicions baix l'antic símbol per a prendre accions concretes contra les trobades nazis. Ressorgix la idea de un front unit i ampli per a combatre el feixisme.

Amb l'arribada dels 80 arran de l'impuls del moviment autònom comencen a esbossar-se grupuscles organitzats antifeixistes que utilitzaven l'emblema de l'AA.

Finalment als 90 s'organitzen els col·lectius antifeixistes seguint la filosofia de l'originària AA, el que suposa la tornada a l'escena política del moviment militant antifeixista, que des d'aleshores s'estén globalment. L'emblema actual consta de dos banderes dins d'un flotador salvavides en color roig i negre. L'estructura ideològica és molt similar a l'original però les circumstàncies històriques, les condicions polítiques, la consciència de classe dels treballadors, la situació de la lluita classista i els objectius més immediats son diferents. Anàlisi que revela que encara que l'actual AA és hereua directa de l'originària i el seu fi i esperit son el mateixos, no es pot afirmar que son iguals, però sí que l'actual es la legítima continuadora de l'originària.

(ES)

BREVE HISTORIA SOBRE EL MOVIMIENTO ANTIFASCISTA MILITANTE

La primera oposición al fascismo, como es natural, se dió allí donde surgió por primera vez. En la Italia de los años 20, donde esta oposición en las calles era básicamente espontánea o contestataria. Es decir, los luchadores antifacistas se reunian puntualmente en las calles para hacer frente a un determinado acto fascista. No se organizaron conjuntamente ni se asociaron de una manera permanente para realizar la acción antifascista. Al contrario que pasó poco después en Alemania, tal vez por la experiencia acumulada aunque este no es el único factor a tener en cuenta, donde desde el primer momento surgieron asociaciones para combatir el fascismo.

El 18 de julio de 1924 el KPD (Partido Comunista de Alemania) crea la organización de autodefensa de los comunistas alemanes, la Rotfrontkämpferbund (Liga de Combatientes del Frente Rojo, RFB), en lo que fué la primera organización dedicada fundamentalmente a combatir el fascismo. El objectivo es responder a los ataques de las SA (Secciones de Asalto) del Partido Nazi (NSDAP), proteger a los trabajadores, defender organizaciones y locales obreristas y luchar contra el fascismo en las calles. Sus miembros fueron los que idearon el saludo comunista del puño en alto, saludándose así de una forma propia entre ellos al grito de "Rot Front". De hecho su emblema consta de sus iniciales, el puño en alto y la Estrella Comunista (estrella roja de cinco puntas). El 3 de mayo de 1929 el Ministerio del Interior (SPD, Carl Severing) prohibió la RFB, no pasó así con las SA que siguieron a sus anchas. A pesar de esto la lucha continuó, en forma de grupos autónomos de lucha integrados en la KGF (Federación de Lucha contra el Fascismo) dedicados a la defensa más básica. Fue una iniciativa práctica, de la táctica del KPD del frente unido desde abajo, para organizar a los trabajadores y aprovechar gran parte de las estructuras orgánicas de la RFB.

Durante la Gran Depresión del 1929 y la década dels 30 se produjo un gran aumento de la financiación burguesa al Partido Nazi y su gran auge. Se incrementó también el número de ataques de las SA contra barrios, locales, grupos y dirigentes obreros, incluso también en el Reichstag (parlamento alemán). El KPD ante esa situación proclamó la táctica del frente unido contra el fascismo y el 26 de junio de 1932 se fundó Antifaschistische Aktion (Acción Antifascista, AA). El objectivo era fundar un movimiento inclusivo de lucha antifascista. La antigua RFB pasó a vertebrar la AA integrada además de por comunistas por socialdemócratas de base, sindicalistas, anarquistas, grupos de jóvenes, deportistas asociados y demás antifascistas. Su emblema consta de dos banderas dentro de un flotador salvavidas en color rojo.

El 30 de enero de 1933 con la renuncia del actual canciller, el presidente de Alemania (Paul Von Hindenburg) le da ese cargo a Adolf Hitler. La noche del 27 de febrero de 1933 se produjo el incendio del Reichstag, el suceso más determinante para el acceso total de los nazis al poder alemán. La acusación contra los comunistas, su antagónico y principal rival, los únicos que ofrecian una oposición frontal y una fuerza capaz de derrotarlos, ya estaba preparada y poco después se demostró su falsedad. Después de una gran campaña propagandística, al día siguiente se aprueba el "Decreto del Presidente del Reich para la Protección del pueblo i del Estado" donde se suprimen hasta nuevo aviso las libertades de expresión, prensa, asociación, individual, reunión y secreto de comunicaciones, que permite los miles de arrestos a los comunistas y la desaparición del grupo parlamentario y la candidatura a las elecciones del 5 de marzo del KPD. En cuanto a Antifaschistische Aktion es la primera organización que se prohibe, sufriendo también sus miembros la persecución. Poco después, el 23 de marzo, se aprueba (con la ayuda del Partido de Centro, Zentrum) la "Ley Habilitante" que permite plenos poderes al canciller de Alemania, Hitler. Así se ilegaliza y extermina toda oposición al fascismo nazi.

Con el inicio de la II Guerra Mundial, los alemanes como el resto de europeos de la resistencia continuaron guerreando contra los ejércitos fascistas en el movimiento partisano y también como integrantes del Ejército Rojo (URSS).

Acabada la guerra, muchos nazis volvieron a ocupar puestos de responsabilidad estatales (política, justicia, defensa, inteligencia...) de la RFA (República Federal de Alemania) y la burguesia nazi y colaboradora siguieron con sus empresas impunemente. Mientras que en la RDA (República Democrática Alemana) de acuerdo con las resoluciones de la Conferencia de Postdam se optó por una vía de desarrollo democrático-antifascista, donde la política de paz y el antifascismo eran razón de estado. Además, las propiedades de los nazis pasaron a la titularidad del pueblo y al control de sus obreros. En los años subsiguientes, la RDA y la URSS, en calidad de miembro de la coalición de los Aliados, en repetidas veces presentaron propuestas con la intención de conseguir la unificación de Alemania, neutral y desmilitarizada.

El año 1956 la Corte Constitucional Federal de la RFA ilegaliza el KPD, contando este con una fuerte presencia en la política alemana y un gran respaldo popular.

El año 1968 una parte de la miltancia del prohibido KPD consigue fundar el DKP (Partido Comunista Alemán) en la RFA. Con la experiencia del mayo del 68 alemán y la posterior múltiple división del movimiento obrero y estudiantil combativo, a los 70 se recuperó la idea, y también el símbolo, de la originaria Antifaschistische Aktion. Con la función de unir fuerzas, aparcar pequeñas diferencias y conseguir la unidad de acción, el objetivo era formar coaliciones bajo el antiguo símbolo para realizar acciones concretas contra los encuentros nazis. Resurge la idea de un frente unido y amplio para combatir el fascismo.

Con la llegada de los 80 a raíz del impulso del movimiento autónomo empiezan a esbozarse grupúsculos organizados antifascistas que utilizaban el emblema de la AA.

Finalmente en los 90 se organizan los colectivos antifascistas siguiendo la filosofía de la originaria AA, lo que supone la vuelta a la escena política del movimiento militante antifascista, que desde entonces se extiende globalmente. El emblema actual consta de dos banderas dentro de un flotador salvavidas en color rojo y negro. La estructura ideológica es muy similar a la original pero las circunstancias históricas, las condiciones políticas, la consciencia de clase de los trabajadores, la situación de la lucha clasista y los objetivos más inmediatos son diferentes. Análisis que revela que aunque que la actual AA es heredera directa de la originaria y su fin y espíritu son los mismos, no se puede afirmar que son iguales, pero sí que la actual es la legítima continuadora de la originaria.

Camarada LuViK*AP

Què som? (CAT/ES)

(CAT)

Què som?

El CAHN és una organització antifeixista i anticapitalista, que defèn els drets socials i la lluita contra tota discriminació. Sobra dir que estem i actuem contra el racisme i la xenofòbia. A més defensem les lluites obrera, feminista, ecologista, internacionalista, per l'autodeterminació democràtica dels pobles, per la llibertat sexual i per la memòria històrica.

Entenem que el feixisme és la violència extrema aplicada per a incrementar o defensar els guanys de la burgesia. Es a dir, el feixisme és l'instrument burgés que sota del capitalisme actua com a gos de pressa per a reprimir tot allò que supose un perill per als interessos de la classe capitalista. Per això, encara que el nostre front de lluita és l'antifeixisme, tenim un clar, marcat i coherent caràcter anticapitalista i antiimperialista.

El nostre àmbit de actuació és la comarca valenciana de L’Horta Nord. Globalment s'emmarquem en el moviment antifeixista militant de front unit començat a Alemanya l'any 1932. Es a dir, es considerem, junt a les altres organitzacions que també així ho fan, hereues i continuadores de la lluita començada per l'originaria Antifaschistische Aktion. Com a tal, treballem per l'extensió del moviment i per la unitat d'acció a nivell regional, estatal, continental i global.

El nostre objectiu primordial és aixafar el feixisme. Som conscients i comprenguem que per l'essència del nostre ser com a organització i moviment, constituïm la primera línia de la defensa del espai reivindicatiu social i popular. Entenem que aquesta organització no és imprescindible però per desgràcia, actualment, sí necessària.

Apostem per ser part de l'activisme social, col·laborant en les diverses lluites que el formen des de la nostra posició de militància antifeixista i òptica anticapitalista. Sobre el nostre àmbit d'activisme apostem per la creació i manteniment d'un teixit popular i social ampli per reivindicar el no-feixisme. Per a açò, volem involucrar al major nombre de persones, partits i organitzacions en general, perquè al cap i a la fi esta és una causa bàsica de l'ésser i ser humà.

(ES)

¿Qué somos?

El CAHN es una organitzación antifascista i anticapitalista, que defiende los derechos sociales y la lucha contra tota discriminación. Sobra decir que estamos y actuamos contra el racismo y la xenofóbia. Además defendemos las luchas obrera, feminista, ecologista, internacionalista, por la autodeterminación democrática de los pueblos, por la libertad sexual i por la memoria histórica.

Entendemos que el fascismo es la violencia extrema aplicada para incrementar o defender las ganancias de la burguesía. Es decir, el fascismo es el instrumento burgués que bajo del capitalismo actúa como un perro de presa para reprimir todo aquello que suponga un peligro para los intereses de la clase capitalista. Por eso, aunque nuestro frente de lucha es el antifascista, tenimos un claro, marcado y coherente carácter anticapitalista y antiimperialista.

Nuestro ámbito de actuación es la comarca valenciana de Horta Nord. Globalmente nos enmarcamos en el movimiento antifascista militante de frente unido comenzado en Alemania el año 1932. Es decir, nos consideramos, junto con las otras organizaciones que también así lo hacen, herederas y continuadoras de la lucha comenzada por la originaria Antifaschistische Aktion. Como tal, trabajamos para la extensión del movimiento y por la unidad de acción a nivel regional, estatal, continental i global.

Nuestro objetivo primordial es aplastar el fascismo. Somos conscientes y comprendemos que por la esencia de nuestro ser como organización y movimiento, constituimos la primera línea de la defensa del espacio reivindicativo social i popular. Entendemos que esta organización no es imprescindible pero por desgracia, actualmente, sí necesaria.

Apostamos por ser parte del activismo social, colaborando en las diversas luchas que lo forman desde nuestra posición de militancia antifascista y óptica anticapitalista. Sobre nuestro ámbito de activismo apostamos por la creación y mantenimiento de un tejido popular y social amplio para reivindicar el no-fascismo. Para esto, queremos involucrar al mayor número de personas, partidos y organizaciones en general, porque al fin y al cabo esta es una causa básica de el ser i ser humano.

Crònica de l'acte de presentació del CAHN

Com estava previst el 9 de Juliol del 2010 a les 19:00 s'obríen les portes de la seu del PCE de Massamagrell al públic per a la presentació del nou Col·lectiu Antifeixista Horta Nord. Fou el primer acte organitzat pel recent fundat, 16/06/2010, CAHN. La gent anava arrivant i es va produir un encontre entre generacions, per una part adults antics militants i activistes de organitzacions socials i relacionades amb l'antifeixisme i per l'altra jovens concienciats amb ganes de refer moviment i prendre el testic.
Passats uns minuts, s'iniciava l'acte. La taula estava composta per companys del CAHN i del CAV, Finalment els compays de Bunyol, per problemes de conciliació laboral, no pugueren vindre però mos manaren una vegada més tot el seu suport i recolzament. Primer es llegí la nostra carta de presentació i manifest, on s'explica clarament les nostres línies de pensament i actuació. A continuació, es feu una breu introducció de que som i quins són els nostres objectius, la situació de la nostra comarca i la necessitat de reactivarla popularment, específicament desde la perspectiva solidària i antifeixista. Seguidament, el company antifeixista de València començà la xerrada sobre el procés de feixistització de la societat, on explicà que baix una aparença d'estat democràtic s'estàn imposant idees i mesures d'extrema dreta. En nom del Col·lectiu Antifeixista València va comunicar la seua satisfacció i ànim de que el moviment vaja augmentant, més encara mirant la situació actual en la que tant partits e idees d'ultradreta estàn en auge insuflades per la gran burgesia. Com fins arà oferí la colaboració i suport del CAV, i és que eixa colaboració, junt amb els companys de Bunyol, s'ha donat desde abans de la nostra fundació.
Finalitzàrem amb una picaeta on tots puguèrem xarrar distesament.

Carta de presentació (CAT/ES)

 (CAT)

Carta de presentació del

“COL·LECTIU ANTIFEIXISTA HORTA NORD”

El “Col·lectiu Antifeixista Horta Nord” es presenta amb el propòsit de lluitar contra el feixisme en las diverses formes que en la nostra comarca aparega. Pren el relleu de tots aquells antifeixistes que dedicaren la seua vida a la lluita pels drets socials. El nostre àmbit d’actuació és la comarca valenciana d’Horta Nord formant part i col·laborant de una xarxa de col·lectius antifeixistes en Espanya i la resta del món. Som una organització anticapitalista, doncs entenguem que el feixisme és resultat i instrument del capitalisme, sent el nostre fi combatre tota discriminació i contribuir a aconseguir una societat més justa i democràtica. Defensem las lluites ecologista, feminista, obrera, dels pobles, per la llibertat sexual i per la memòria històrica, estem contra el racisme, l’homofòbia, la transfòbia, el masclisme i el capitalisme. Volem una comarca solidària, lliure d’odis, pors i divisions, no volem feixistes ni en els carrers, ni en els col·legis, ni en els ajuntaments.

Decidim organitzar-nos perquè veiem com les retallades socials i el feixisme avancen junts i al parell. Perquè veiem com l’actual estat espanyol és la continuació del feixisme franquista. Veiem com s’implanten partits feixistes per tota Europa, on actuen amb absoluta impunitat, contant amb la financiació i recolzament d’empresaris i grups de poder. Perquè la nostra regió, el País Valencià és la zona d’Espanya que més agresions xenófobes patix. On partits com “España 2000” campen a lloure amb el suport de la Generalitat Valenciana y el Govern d’Espanya a través de contrates de les seues empreses pel sector públic. Perque en els nostres pobles grups xenòfobs, com l’acientífic GAV, han iniciat una gran campanya d’odi i atacs contra organitzacions polítiques, populars i culturals d’esquerres i nacionalistes valencianes, i també contra col·legis com “La Masia” (Museros). Perquè en comarques veïnes com l’Horta Sud ja imposen dominantment la seua por, inclús amb presència en ajuntaments (Silla), fomentant l’odi entre els veins.

Per tot açò creiem que no sols és possible sinó necessària una resposta popular. Perquè la història i la realitat ens diuen que si els ciutadans no ens organitzem per defendre els nostres drets ningú ho farà per nosaltres. Si estudiants i treballadors no ens oposem al feixisme ningú ho farà per nosaltres. Perque sabem que els drets socials i la democràcia no es regalen, es conquisten. Per tot aixó un grup de joves hem decidit organitzar-nos en el  “Col·lectiu Antifeixista Horta Nord”, i cridem a tot veí/na que aspire a viure en una comarca basada en una convivència lliure d`odis i pors a unirse, ajudar o col·laborar amb nosaltres.

                                                                   Per l’Horta Nord,

 fins a la victòria                                                        .

                                                                        Antifeixistes,

SEMPRE                                                          !

(ES)

Carta de presentación del

“COL·LECTIU ANTIFEIXISTA HORTA NORD”

El “Col·lectiu Antifeixista Horta Nord” se presenta con el propósito de luchar contra el fascismo en las diversas formas que en nuestra comarca aparezca. Toma el relevo de todos aquellos antifascistas que dedicaron su vida a la lucha por los derechos sociales. Nuestro ámbito de actuación es la comarca de valenciana “Horta Nord” formando parte y colaborando de una red de colectivos antifascistas en España y el resto del mundo. Somos una organización anticapitalista, pues entendemos que el fascismo es resultado e instrumento del capitalismo, siendo nuestro fin combatir toda discriminación y contribuir a conseguir una sociedad más justa y democrática. Defendemos las luchas ecologista, feminista, obrera, de los pueblos, por la libertad sexual y por la memoria histórica, estamos contra el racismo, la homofobia, la transfobia, el machismo y el capitalismo. Queremos una comarca solidaria, libre de odios, miedos y divisiones, no queremos fascistas ni en las calles, ni en los colegios, ni en los ayuntamientos.

Decidimos organizarnos porque vemos como los recortes sociales y el fascismo avanzan juntos y a la par. Porque vemos como el actual estado español es continuación del fascismo franquista. Vemos como se implantan partidos fascistas por toda Europa, donde actúan con absoluta impunidad, contando con la financiación y apoyo de empresarios y grupos de poder. Porque nuestra región, el País Valenciano es la zona de España que más agresiones xenófobas padece. Donde partidos como “España 2000” campan a sus anchas con el apoyo de la Generalitat Valenciana y el Gobierno de España a través de contratas de sus empresas por el sector público. Porque en nuestros pueblos grupos xenofobos, como el acientífico GAV, han iniciado una gran campaña de odio y ataques contra organizaciones políticas, populares y culturales de izquierdas y nacionalistas valencianas, y también contra colegios como “La Masia” (Museros). Porque en comarcas vecinas como “Horta Sud” ya imponen dominantemente su miedo, incluso con presencia en ayuntamientos (Silla), fomentando el odio entre sus vecinos.

Por todo esto creemos que no solo es posible sino necesaria una respuesta popular. Porque la historia y la realidad nos dicen que si los ciudadanos no nos organizamos para defender nuestros derechos nadie lo hará por nosotros. Si estudiantes y trabajadores no nos oponemos al fascismo nadie lo hará por nosotros. Porque sabemos que los derechos sociales y la democracia no se regalan, se conquistan. Por todo ello un grupo de jóvenes hemos decidido organizarnos en el “Col·lectiu Antifeixista Horta Nord”, y llamamos a todo vecino/a que aspire a vivir en una comarca basada en una convivencia libre de odios y miedos a unirse, ayudar o colaborar con nosotros.

Manifest Antifeixista (CAT/ES)

(CAT)

MANIFEST ANTIFEIXISTA

El feixisme és, bàsicament, l'instrument capitalista el qual la seva funció és la repressió d'aquells sectors més conscienciats de la classe treballadora. La seva finalitat és destruir tota intenció de que les masses treballadores coneguin la seva condició de classe, l'opressió a la qual estan sotmeses i el seu conseqüent desig d'alliberar-se d'ella. Per a això, el seu objectiu són els sectors organitzats de la classe treballadora per a sí i l'avantguarda del proletariat que lidera el canvi de classe en el poder. La seva naturalesa és la violència i la repressió extremes, doncs sorgeix quan la burgesia necessita un aparell repressor major al d'un estat o organització capitalista estàndard. És la classe burgesa quan veu que està perdent poder, ja siga pel seu enemic natural (la classe obrera) com per la resta de la competència burgesa, la qual necessita, crea, i finança alguna cosa que ha de sortir-se del marc estable de producció que suposa l'estat capitalista-democràtic. Aquest marc, garanteix l'opressió i la producció capitalista d'una forma tal que no hi ha conflictivitat social, doncs la major part del proletariat aconsegueix subsistir sent ignorant de la seva condició i la major part de la burgesia veu realitzades les seves aspiracions de guany. Quan falla algun factor, és a dir, quan la burgesia comença a perdre poder i riquesa aquesta recorreix al feixisme. La seva fórmula és simple: increment de violència cap al causant de les seves pèrdues i aplicació del capitalisme salvatge.

Històricament, les accions i polítiques dels estats feixistes s'han dirigit conforme a salvaguardar els interessos de la seva burgesia nacional i les grans multinacionals amb inversions en els seus països. Així ho va fer el nazisme alemany, primer internament, exterminant les organitzacions obreres que reclamaven més drets laborals i democràtics, establint camps de concentració on es treballava en total esclavitud per a grans multinacionals (Ford, Adidas, etc...) i a continuació, externament, guerrejant contra els països veïns per a estendre el seu domini econòmic, contra aquells on els treballadors havien conquistat el poder (URSS) i els quals la seva burgesia suposava una competència massa superior (Regne Unit, USA). D'igual forma i manera el feixisme italià va combatre les organitzacions obreres italianes i es va unir a l'ofensiva de l'Eix per l'expansió econòmica de la seva burgesia. Per incrementar el guany de la seva burgesia Japó va recrudir violentament el seu projecte imperialista. Com també, per evitar el creixent avanç en drets socials, laborals i democràtics que suposava la II República Espanyola es va produir l'alçament feixista.

Actualment, si bé no amb tanta parafernalia segueix havent feixisme. És visible governant en països en els quals la burgesia ha estimat arranjament als seus interessos incomplir l'estructura estatal que ella mateixa va dissenyar, estat capitalista-democràtic, imposant consignes, mesures i polítiques feixistes. Com per exemple, la campanya per a Europa “Stop Islam” orquestrada per les organitzacions feixistes europees (Euronat). Països com Hondures, on va ser deposat el seu president per liderar polítiques d'avanç social i democràtic, es va imposar un diputat conservador en el seu lloc, es va declarar l'estat d'excepció, es van assassinar dirigents de moviments socials i es van celebrar unes eleccions que els grans mitjans de comunicació es van encarregar de passar per bones. Estats Units, amb el seu hegemónic imperialisme bèl·lic per a espoliar països i les seves polítiques internes xenòfobes dominades per grans lobbys controlats per la burgesia. Colòmbia, on l'estat dirigeix una política de terror continu cap a la població, sent base militar usamericana (7 bases yanquis), liderant la producció mundial de cocaïna, tenint el major nombre de segrests, relacionant-se amb paramilitars (“Águilas Negras”, Parapolítica) i narcotraficants (“Proceso 8000, Cartel de Cali”), assassinant sindicalistes, exterminant partits (“Unión Patriòtica”) i reduint al mínim el poder popular. Israel, un estat que en la seva constitució establix ciutadans de primera i de segona, que té assetjat i sotmès criminalment a un poble sencer (Palestina) al que cada cert temps dedica campanyes d'extermini (Massacre de Gaza 2008-2009, etc...), executa annexions territorials unilateralment (Alts del Golán, Jerusalem, colons sionistes, etc...) sota una estructura feixista pròpia, el sionisme. Espanya, un estat hereu del feixisme franquista on no va haver ruptura democràtica i criminals van quedar impunes (Transició Espanyola, Llei d'Amnistia), el cap de l'estat(Juan Carlos I, monarquia espanyola) ho va imposar el cabdill falangista, jutjar crims de lesa humanitat és il·legal (Cas Garzón...), l'estat va exercir de terrorista (GAL...), es revisa i rescriu la història, etc... Itàlia, on ser immigrant irregular és delicte, en els carrers patrullen grups parapolicials a l'estil de l'època de Mussolini i el seu president és un gran burgès dels mitjans de comunicació.

També, el feixisme està explícit en: partits (Front Nacional per a la Unitat de França, “Democracia Nacional”, Jobbik, etc...), mitjans de comunicació (“Intereconomía”, “Libertat Digital”, etc...), empreses (“Levantina de Seguridad”, “Librería Europa”,etc...), consignes i arguments(“els espanyols primer”, “white pride”...), cultures, associacions de divers tipus (“Associación Alfonso X”...) com penyes de futbol (Jove d’Elx, “Frente Atlético...), etc... Tot això, és el procés de feixistització de la societat en el qual en un país on aparentment regnen els drets i les llibertats són imposades pràctiques i consignes de cort feixista amb la finalitat d'anar normalitzant aquest tipus de política i pensament en la gent.

A més, el feixisme s'enceba especialment amb els sectors de la societat amb menys drets, com per exemple els immigrants o LGTB, amb l'única fi de dividir a la classe obrera i precarizar encara més la seva vida perquè laboralment, i políticament, siguin més dòcils i maleables.

Per molt que el feixisme es venga com el sistema alternatiu al capitalisme i el socialisme, argument del tercerposicionisme, la relació és clara. El feixisme és capitalisme, així ho ha demostrat la pràctica i la realitat del seu ésser, i els feixistes són els gossos de presa de la burgesia, que solta on, quan i contra qui desitja conforme als seus interessos.

(ES)

MANIFIESTO ANTIFASCISTA

El fascismo es, básicamente, el instrumento capitalista cuya función es la represión de aquellos sectores más concienciados de la clase trabajadora. Su finalidad es destruir toda intención de que las masas trabajadoras conozcan su condición de clase, la opresión a la que están sometidas y su consecuente deseo de liberarse de ella. Para esto, su objetivo son los sectores organizados de la clase trabajadora para sí y la vanguardia del proletariado que lidera el cambio de clase en el poder. Su naturaleza es la violencia y la represión extremas, pues surge cuando la burguesía necesita un aparato represor mayor al de un estado u organización capitalista estándar. Es la clase burguesa cuando ve que está perdiendo poder, ya sea por su enemigo natural (la clase obrera) como por la demás competencia burguesa, la que necesita, crea, y financia algo que debe salirse del marco estable de producción que supone el estado capitalista-democrático. Dicho marco, garantiza la opresión y la producción capitalista de una forma tal que no hay conflictividad social, pues la mayor parte del proletariado consigue subsistir siendo ignorante de su condición y la mayor parte de la burguesía ve realizadas sus aspiraciones de ganancia. Cuando falla algún factor, es decir, cuando la burguesía comienza a perder poder y riqueza ésta recurre al fascismo. Su fórmula es simple: incremento de violencia hacia el causante de sus pérdidas y aplicación del capitalismo salvaje.

Históricamente, las acciones y políticas de los estados fascistas se han dirigido conforme a salvaguardar los intereses de su burguesía nacional y las grandes multinacionales con inversiones en sus países. Así lo hizo el nazismo alemán, primero internamente, exterminando las organizaciones obreras que reclamaban más derechos laborales y democráticos, estableciendo campos de concentración donde se trabajaba en total esclavitud para grandes multinacionales (Ford, Adidas, etc...) y a continuación, externamente, guerreando contra los países vecinos para extender su dominio económico, contra aquellos donde los trabajadores habían conquistado el poder (URSS) y los que su burguesía suponía una competencia demasiado superior (Reino Unido, USA). De igual forma y manera el fascismo italiano combatió las organizaciones obreras italianas y se unió a la ofensiva del Eje por la expansión económica de su burguesía. Por incrementar la ganancia de su burguesía Japón recrudeció violentamente su proyecto imperialista. Como también, por evitar el creciente avance en derechos sociales, laborales y democráticos que suponía la II República Española se produjo el levantamiento fascista.

Actualmente, si bien no con tanta parafernalia sigue habiendo fascismo. Es visible gobernando en países en los que la burguesía ha estimado arreglo a sus intereses incumplir la estructura estatal que ella misma diseñó, estado capitalista-democrático, imponiendo consignas, medidas y políticas fascistas. Como por ejemplo, la campaña para Europa “Stop Islam” orquestada por las organizaciones fascistas europeas (Euronat). Países como Honduras, donde fue depuesto su presidente por liderar políticas de avance social y democrático, se impuso un diputado conservador en su lugar, se declaró el estado de excepción, se asesinaron dirigentes de movimientos sociales y se celebraron unas elecciones que los grandes medios de comunicación se encargaron de pasar por buenas. Estados Unidos, con su hegemónico imperialismo bélico para expoliar países y sus políticas internas xenófobas dominadas por grandes lobbys controlados por la burguesía. Colombia, donde el estado dirige una política de terror continuo hacia la población, siendo base militar usamericana (7 bases yanquis), liderando la producción mundial de cocaína, teniendo el mayor número de secuestros, relacionándose con paramilitares (Águilas Negras, Parapolítica) y narcotraficantes (proceso 8000, Cartel de Cali), asesinando sindicalistas, exterminando partidos (Unión Patriótica) y reduciendo al mínimo el poder popular. Israel, un estado que en su constitución establece ciudadanos de primera y de segunda, que tiene asediado y sometido criminalmente a un pueblo entero (Palestina) al que cada cierto tiempo dedica campañas de exterminio (Masacre de Gaza 2008-2009, etc...), ejecuta anexiones territoriales unilateralmente (Altos del Golán, Jerusalén, colonos sionistas, etc...) bajo una estructura fascista propia, el sionismo. España, un estado heredero del fascismo franquista donde no hubo ruptura democrática y criminales quedaron impunes (Transición Española, Ley de Amnistía), el jefe del estado(Juan Carlos I, monarquía española) lo impuso el caudillo falangista, juzgar crímenes de lesa humanidad es ilegal (Caso Garzón...), el estado ejerció de terrorista (GAL...), se revisa y rescribe la historia, etc... Italia, donde ser inmigrante irregular es delito, en las calles patrullan grupos parapoliciales al estilo de la época de Mussolini y su presidente es un gran burgués de los medios de comunicación.

También, el fascismo está explícito en: partidos (Frente nacional para la unidad de Francia, Democracia Nacional, Jobbik, etc...), medios de comunicación (Intereconomía, Libertad Digital, etc...), empresas (Levantina de Seguridad, Librería Europa,etc...), consignas y argumentos(“los españoles primero”, white pride...), culturas, asociaciones de diverso tipo (Asociación Alfonso X...) como peñas de fútbol (Jove d’Elx, Frente Atlético...), etc... Todo esto, es el proceso de fascistización de la sociedad en el cual en un país donde aparentemente reinan los derechos y las libertades son impuestas prácticas y consignas de corte fascista con el fin de ir normalizando este tipo de política y pensamiento en la gente.

Además, el fascismo se ceba especialmente con los sectores de la sociedad con menos derechos, como por ejemplo los inmigrantes o LGTB, con el único fin de dividir a la clase obrera y precarizar aún más su vida para que laboralmente, y políticamente, sean más dóciles y maleables.

Por mucho que el fascismo se venda como el sistema alternativo al capitalismo y el socialismo, argumento del tercerposicionismo, la relación es clara. El fascismo es capitalismo, así ha demostrado la práctica y la realidad de su ser, y los fascistas son los perros de presa de la burguesía, que suelta donde, cuando y contra quien desea conforme a sus intereses.