martes, 24 de agosto de 2010

Història AA (CAT/ES)

(CAT)

BREU HISTÒRIA SOBRE EL MOVIMENT ANTIFEIXISTA MILITANT


La primera oposició al feixisme, com és natural, s'hi va donar allà on sorgí per primera vegada. A la Itàlia dels anys 20, on aquesta oposició als carrers era bàsicament espontània o contestatària. Es a dir, els lluitadors antifeixistes es reunien puntualment als carrers per fer front a un determinat acte feixista. No es van organitzar conjuntament ni es van associar d'una manera permanent per a realitzar l'acció antifeixista. Al contrari que va passar poc després a Alemanya, tal volta per l'experiència acumulada encara que aquest no és l'únic factor a tindre en compte, on des de el primer moment sorgiren associacions per combatre el feixisme.

El 18 de juliol de 1924 el KPD (Partit Comunista de Alemanya) crea l'organització d'autodefensa dels comunistes alemanys, la Rotfrontkämpferbund (Lliga de Combatents del Front Roig, RFB), en el que fou la primera organització dedicada fonamentalment a combatre el feixisme. L'objectiu es respondre als atacs dels SA (Seccions d'Assalt) del Partit Nazi (NSDAP), protegir als treballadors, defensar organitzacions i locals obreristes i lluitar contra el feixisme als carrers. Els seus membres foren els que idearen el salut comunista del puny en alt, saludant-se així d'una manera pròpia entre ells al crit de "Rot Front". De fet el seu emblema consta de les seues inicials, el puny en alt i l'Estrela Comunista (estrela roja de cinc puntes). El 3 de maig de 1929 el Ministeri de l'Interior (SPD, Carl Severing) va prohibir la RFB, no va passar així amb les SA que seguiren a lloure. Malgrat açò la lluita continuà en forma de grups autònoms de lluita integrats en la KGF (Federació de Lluita contra el Feixisme) dedicats a la defensa més bàsica. Fou una iniciativa pràctica, de la tàctica del KPD del front unit des de a baix, per organitzar als treballadors i aprofitar gran part de les estructures orgàniques de la RFB.

Durant la Gran Depressió del 1929 i la dècada dels 30 es produí un gran augment del finançament burgés al Partit Nazi i el seu gran auge. S'incrementà també el nombre d'atacs dels SA contra barris, locals, grups i dirigents obrers, inclús també al Reichstag (parlament alemany). El KPD davant eixa situació proclamà la tàctica del front unit contra el feixisme i el 26 de juny de 1932 es fundà Antifaschistische Aktion (Acció Antifeixista, AA). L'objectiu era fundar un gran moviment inclusiu de lluita antifeixista i recuperar la iniciativa per aixafar el nazisme. L'antiga RFB passà a vertebrar l'AA integrada a més de per comunistes per socialdemòcrates de base, sindicalistes, anarquistes, grups de joves, esportistes associats i demés antifeixistes. El seu emblema consta de dos banderes dins d'un flotador salvavides en color roig.

El 30 de gener de 1933 amb la renúncia de l'actual canceller, el president d'Alemanya (Paul Von Hindenburg) li dóna eixe càrrec a Adolf Hitler. La nit del 27 de febrer de 1933 es produí l'incendi del Reichstag, el succés més determinant per a l'accés total dels nazis al poder alemany. L'acusació contra els comunistes, el seu antagònic i principal rival, els únics que oferien una oposició frontal i una força capaç de derrotar-los, ja estava preparada i poc després es va demostrar la seua falsedat. Després d'una gran campanya propagandística, al dia següent s'aprova el "Decret del President del Reich per a la Protecció del poble i de l'Estat" on es suprimeixen hasta nou avís les llibertats d'expressió, prensa, associació, individual, reunió i secret de comunicacions, que permet els milers d'arrestos als comunistes i la desaparició del grup parlamentari i la candidatura a les eleccions del 5 de març del KPD . En quant a Antifaschistische Aktion es la primera organització que es prohibix, sofrint també els seus membres la persecució. Poc després, el 23 de març, s'aprova (amb l'ajut del Partit de Centre, Zentrum) la "Llei Habilitant" que permet plens poders al canceller d'Alemanya, Hitler. Així s'ilegal·litza i extermina tota oposició al feixisme nazi.


Amb l'inici de la II Guerra Mundial, els alemanys com la resta d'europeus de la resistència continuaren guerrejant contra els exèrcits feixistes al moviment partisà i també com a integrants de l'Exèrcit Roig (URSS).


Acabada la guerra, molts nazis tornaren a ocupar llocs de responsabilitat estatals (política, justícia, defensa, intel·ligència...) de la RFA (República Federal d'Alemanya) i la burgesia nazi i col·laboradora seguiren amb les seues empreses impunement. Mentre que a la RDA (República Democràtica Alemanya) d'acord amb les resolucions de la Conferència de Postdam s'optà per una via de desenvolupament democràtica-antifeixista, on la política de pau i l'antifeixisme eren raó d'estat. A més, les propietats dels nazis passaren a la titularitat del poble i al control dels seus obrers. Als anys subsegüents, la RDA i l'URSS, en qualitat de membre de la coalició dels Aliats, en repetides vegades presentaren propostes amb la intenció de aconseguir la unificació d'Alemanya, neutral i desmilitaritzada.

L'any 1956 la Cort Constitucional Federal de la RFA il·legalitza el KPD, contant aquest amb una forta presència en la política alemanya i un gran suport popular.


L'any 1968 una part de la militància del prohibit KPD aconsegueix fundar el DKP (Partit Comunista Alemany) a la RFA. Amb l'experiència del maig del 68 alemany i la posterior múltiple divisió del moviment obrer i estudiantil combatiu, als 70 es recuperà la idea, i també el símbol, de l'originaria Antifaschistische Aktion. Amb la funció d'unir forces, aparcar xicotetes diferències i aconseguir la unitat d'acció, l'objectiu era formar coalicions baix l'antic símbol per a prendre accions concretes contra les trobades nazis. Ressorgix la idea de un front unit i ampli per a combatre el feixisme.


Amb l'arribada dels 80 arran de l'impuls del moviment autònom comencen a esbossar-se grupuscles organitzats antifeixistes que utilitzaven l'emblema de l'AA.

Finalment als 90 s'organitzen els col·lectius antifeixistes seguint la filosofia de l'originària AA, el que suposa la tornada a l'escena política del moviment militant antifeixista, que des d'aleshores s'estén globalment. L'emblema actual consta de dos banderes dins d'un flotador salvavides en color roig i negre. L'estructura ideològica és molt similar a l'original però les circumstàncies històriques, les condicions polítiques, la consciència de classe dels treballadors, la situació de la lluita classista i els objectius més immediats son diferents. Anàlisi que revela que encara que l'actual AA és hereua directa de l'originària i el seu fi i esperit son el mateixos, no es pot afirmar que son iguals, però sí que l'actual es la legítima continuadora de l'originària.




(ES)

BREVE HISTORIA SOBRE EL MOVIMIENTO ANTIFASCISTA MILITANTE


La primera oposición al fascismo, como es natural, se dió allí donde surgió por primera vez. En la Italia de los años 20, donde esta oposición en las calles era básicamente espontánea o contestataria. Es decir, los luchadores antifacistas se reunian puntualmente en las calles para hacer frente a un determinado acto fascista. No se organizaron conjuntamente ni se asociaron de una manera permanente para realizar la acción antifascista. Al contrario que pasó poco después en Alemania, tal vez por la experiencia acumulada aunque este no es el único factor a tener en cuenta, donde desde el primer momento surgieron asociaciones para combatir el fascismo.


El 18 de julio de 1924 el KPD (Partido Comunista de Alemania) crea la organización de autodefensa de los comunistas alemanes, la Rotfrontkämpferbund (Liga de Combatientes del Frente Rojo, RFB), en lo que fué la primera organización dedicada fundamentalmente a combatir el fascismo. El objectivo es responder a los ataques de las SA (Secciones de Asalto) del Partido Nazi (NSDAP), proteger a los trabajadores, defender organizaciones y locales obreristas y luchar contra el fascismo en las calles. Sus miembros fueron los que idearon el saludo comunista del puño en alto, saludándose así de una forma propia entre ellos al grito de "Rot Front". De hecho su emblema consta de sus iniciales, el puño en alto y la Estrella Comunista (estrella roja de cinco puntas). El 3 de mayo de 1929 el Ministerio del Interior (SPD, Carl Severing) prohibió la RFB, no pasó así con las SA que siguieron a sus anchas. A pesar de esto la lucha continuó, en forma de grupos autónomos de lucha integrados en la KGF (Federación de Lucha contra el Fascismo) dedicados a la defensa más básica. Fue una iniciativa práctica, de la táctica del KPD del frente unido desde abajo, para organizar a los trabajadores y aprovechar gran parte de las estructuras orgánicas de la RFB.

Durante la Gran Depresión del 1929 y la década dels 30 se produjo un gran aumento de la financiación burguesa al Partido Nazi y su gran auge. Se incrementó también el número de ataques de las SA contra barrios, locales, grupos y dirigentes obreros, incluso también en el Reichstag (parlamento alemán). El KPD ante esa situación proclamó la táctica del frente unido contra el fascismo y el 26 de junio de 1932 se fundó Antifaschistische Aktion (Acción Antifascista, AA). El objectivo era fundar un movimiento inclusivo de lucha antifascista. La antigua RFB pasó a vertebrar la AA integrada además de por comunistas por socialdemócratas de base, sindicalistas, anarquistas, grupos de jóvenes, deportistas asociados y demás antifascistas. Su emblema consta de dos banderas dentro de un flotador salvavidas en color rojo.

El 30 de enero de 1933 con la renuncia del actual canciller, el presidente de Alemania (Paul Von Hindenburg) le da ese cargo a Adolf Hitler. La noche del 27 de febrero de 1933 se produjo el incendio del Reichstag, el suceso más determinante para el acceso total de los nazis al poder alemán. La acusación contra los comunistas, su antagónico y principal rival, los únicos que ofrecian una oposición frontal y una fuerza capaz de derrotarlos, ya estaba preparada y poco después se demostró su falsedad. Después de una gran campaña propagandística, al día siguiente se aprueba el "Decreto del Presidente del Reich para la Protección del pueblo i del Estado" donde se suprimen hasta nuevo aviso las libertades de expresión, prensa, asociación, individual, reunión y secreto de comunicaciones, que permite los miles de arrestos a los comunistas y la desaparición del grupo parlamentario y la candidatura a las elecciones del 5 de marzo del KPD. En cuanto a Antifaschistische Aktion es la primera organización que se prohibe, sufriendo también sus miembros la persecución. Poco después, el 23 de marzo, se aprueba (con la ayuda del Partido de Centro, Zentrum) la "Ley Habilitante" que permite plenos poderes al canciller de Alemania, Hitler. Así se ilegaliza y extermina toda oposición al fascismo nazi.


Con el inicio de la II Guerra Mundial, los alemanes como el resto de europeos de la resistencia continuaron guerreando contra los ejércitos fascistas en el movimiento partisano y también como integrantes del Ejército Rojo (URSS).


Acabada la guerra, muchos nazis volvieron a ocupar puestos de responsabilidad estatales (política, justicia, defensa, inteligencia...) de la RFA (República Federal de Alemania) y la burguesia nazi y colaboradora siguieron con sus empresas impunemente. Mientras que en la RDA (República Democrática Alemana) de acuerdo con las resoluciones de la Conferencia de Postdam se optó por una vía de desarrollo democrático-antifascista, donde la política de paz y el antifascismo eran razón de estado. Además, las propiedades de los nazis pasaron a la titularidad del pueblo y al control de sus obreros. En los años subsiguientes, la RDA y la URSS, en calidad de miembro de la coalición de los Aliados, en repetidas veces presentaron propuestas con la intención de conseguir la unificación de Alemania, neutral y desmilitarizada.

El año 1956 la Corte Constitucional Federal de la RFA ilegaliza el KPD, contando este con una fuerte presencia en la política alemana y un gran respaldo popular.


El año 1968 una parte de la miltancia del prohibido KPD consigue fundar el DKP (Partido Comunista Alemán) en la RFA. Con la experiencia del mayo del 68 alemán y la posterior múltiple división del movimiento obrero y estudiantil combativo, a los 70 se recuperó la idea, y también el símbolo, de la originaria Antifaschistische Aktion. Con la función de unir fuerzas, aparcar pequeñas diferencias y conseguir la unidad de acción, el objetivo era formar coaliciones bajo el antiguo símbolo para realizar acciones concretas contra los encuentros nazis. Resurge la idea de un frente unido y amplio para combatir el fascismo.


Con la llegada de los 80 a raíz del impulso del movimiento autónomo empiezan a esbozarse grupúsculos organizados antifascistas que utilizaban el emblema de la AA.

Finalmente en los 90 se organizan los colectivos antifascistas siguiendo la filosofía de la originaria AA, lo que supone la vuelta a la escena política del movimiento militante antifascista, que desde entonces se extiende globalmente. El emblema actual consta de dos banderas dentro de un flotador salvavidas en color rojo y negro. La estructura ideológica es muy similar a la original pero las circunstancias históricas, las condiciones políticas, la consciencia de clase de los trabajadores, la situación de la lucha clasista y los objetivos más inmediatos son diferentes. Análisis que revela que aunque que la actual AA es heredera directa de la originaria y su fin y espíritu son los mismos, no se puede afirmar que son iguales, pero sí que la actual es la legítima continuadora de la originaria.


Camarada LuViK*AP

No hay comentarios:

Publicar un comentario